Diumenge passat, a
Girona, va tenir lloc el concurs que, de fet, ell tot sol, és el Campionat de
Catalunya de Punts Lliures. Ja estem acostumats a que sigui així, en una sola
sessió, fet que s’explica –i s’entén- perquè les colles normalment ja tenen
prou feina amb la dedicació que requereix el Campionat diguem-ne “normal” i els
respectius Territorials. Per això s’aprofiten les poques dates que van de les
cloendes de cada categoria fins l’enrenou del cicle de festes de Nadal.
Un concurs que, tal
i com es preveia, fou tot un espectacle, davant de 22 colles lliurades a fer
passos com més originals i vistosos millor. L’organització, a grans trets,
podem fir que fou correcta i, en tot cas, les possibles deficiències van quedar
emmascarades per qüestions alienes a l’equip local.
Per un costat,
podríem qualificar aquella ballada com el concurs “de les dècimes”, ja que, a
la classificació final, es van produir un bon grapat d’empats, alguns dels
quals problemàtics perquè afectaven les colles de les primeres posicions i, per
tant, es va de recórrer a exprimir les bases per tal de tenir campiones. Encara
que els empats també es van produir a les categories de Veterans i Grans, allò
més delicat era la situació de les colles Infantils i Juvenils, justament
aquelles categories on hi havia representació tarragonina.
De fet, les colles
“Petits Tarragona Dansa”, en Infantils, i la “Nova Tarragona Dansa”, en
Juvenils, foren les grans damnificades quan es van aplicar determinats
procediments en cas d’empat. I això va portar a que les dues colles de la
ciutat es van haver de consolar amb els respectius subcampionats per
diferències finals de poques dècimes de punts. L’obsessió per determinar una
sola colla campiona va provocar la lògica decepció dels tarragonins i una
sensació de victòria devaluada per als altres. Unes colles, les noves
campiones, que, cal dir-ho ben clar, ban ballar molt bé i mereixien el
Campionat... però els tarragonins també! Llavors, em pregunto: quin problema hi
ha en proclamar dues campiones?
L’altre qüestió és
la música enllaunada que, des de fa anys, la Unió Colles s’entesta en imposar
en aquest concurs. Un aspecte, aquest, que vaig comprovant, a les xarxes i allí
mateix en directe, que desagrada a molts, sobretot quan, tal i com va passar
diumenge, el sistema d’amplificació va fallar, no del tot, però sí el suficient
per resultar molt molest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada