Vitalitat musical

[Un dos i seguit, 8-4-22]

Els passats dies 1 i 2 d’abril l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya, va acollir les Terceres Jornades d’Estudi dels Instruments de la Cobla, una iniciativa pensada com un punt de trobada per ampliar coneixements i debatre sobre els instruments d’aquesta agrupació tradicional catalana: flabiol, tamborí, tible, tenora, trompeta, trombó, fiscorn i contrabaix.

Els destinataris eren, principalment, escoles de música i conservatoris amb inquietuds i curiositat envers l’estudi d’aquests instruments, però també estava adreçada a professionals de l’àmbit de l’ensenyament, la interpretació musical, la investigació i la divulgació que no estiguin adscrits a cap centre. 

Pel que s’ha pogut veure des de l’exterior, segons els testimonis de les xarxes socials, sembla que ha estat un èxit absolut: per la quantitat de participació, però sembla que pels resultats, per l’aprenentatge que tots els participants asseguren haver obtingut. Els indicis semblen confirmar-ho, amb una organització acurada, un professorat ampli i format per professionals de competència més que contrastada però, alhora, amb una mitjana d’edat força jove. 

La única objecció que hem llegit és, precisament, una mostra de l’èxit que deia, ja que s’anunciava que l’accés al concert final quedava restringit als familiars dels participants i encara només als primers en reservar la corresponent invitació, ja que l’espai se’ls havia quedat petit. Una anècdota, al capdavall, ja que allò important és que els nostres músics, els actuals i els que són promeses, han interactuat abastament, transmetent coneixements, compartint opinions i tècniques tot cercant un enriquiment del bagatge de cadascú.

Es confirma, una vegada més, en definitiva, que el de la música és el sector de la sardana amb una vitalitat més explícita.