Les colles, més a prop de la normalitat

[Un dos, i seguit, 1-4-22]

De colles sardanistes n’hi ha de diversos tipus, caracteritzats, sobretot, pel grau d’implicació en la dinàmica competitiva. Des de les que només fan exhibicions, fins les que fan honor al concepte, tant promocionat cada vegada més, de sardana esportiva, és a dir, la competició en campionats a plena dedicació, inclosos els pertinents assajos. Entremig, hi ha tots els grisos: les que competeixen com a lliures i amb el màxim compromís, i les que, tot i participar-hi -tant en lliures com en el Campionat- no ho fan amb massa preocupació per les classificacions. Naturalment, les més conegudes són les que van a totes i esdevenen la raó de ser del Campionat.

Un Campionat que tot sembla indicar que enguany estarà molt a prop d’allò que podem entendre com a normalitat. Hi havia el dubte de si això seria possible després del trasbals de la pandèmia, però les notícies que arriben de la Unió de Colles Sardanistes diuen que sí, que hi haurà Campionat. A més, s’hi podrà experimentar el nou plantejament de la competició, tal i com s’havia previst i que va estroncar la gran apagada que va comportar la pandèmia.

Ara bé, la definició final del Campionat depèn de la quantitat de colles inscrites i, per tant, compromeses en aquesta lliga sardanista. I aquí és on s’ha vist que el sardanisme de competició, com tota la resta d’activitat al capdavall, encara s’està resituant. La Unió de Colles ha hagut de fer diverses remodelacions del Campionat en pocs dies, sobretot pel que fa la categoria de Veterans, perquè també anava variant el nombre de colles inscrites. Ara fa una setmana, per exemple, quan semblava que tot estava clar, dues colles es van despenjar, fent que els responsables haguessin de variar-ho tot altra vegada. Evidentment, cada colla és un món i coneix les seves circumstàncies i possibilitats, que per allò que deia de resituar-se, segueix el seu propi camí en una direcció o altra.

Només cal esperar que el fet que unes colles s’abstinguin d’anar de Campionat no signifiqui la seva desaparició, sinó la participació en concursos lliures o, com a molt, un parèntesi de cara a temps millors.