Només és una idea

[Un dos i seguit, 12-9-25]

Recordo que en la meva època de músic de cobla vaig poder comprovar algunes coses que no sempre són visibles per a tothom. Una d’elles, va ser veure com n’és de diversa la manera de viure la sardana als diferents indrets on anava a tocar. Abans, havia estat ballador de colla i, és clar, coneixia bé els concursos, encara que també anava sovint a altres tipus d’activitat, des de ballades a concerts o aplecs. En aquesta casos, però, com la immensa majoria de la gent que hi assisteix, fa una tria abans de desplaçar-se, segons les seves preferències. 

El músic, en canvi, va allà on el lloguen: a pobles menuts, grans ciutats, fent ballades, aplecs, concursos i concerts, però també acompanyant esbarts, desfilant en cercaviles o processons i, fins i tot, posant música als oficis de la missa de festa major, encara que això darrer ja està molt de baixa. Vull dir, amb tot això, que des de dalt de l’empostissat (encara que sigui metafòric) els compassos d’espera permeten parar atenció en les diverses circumstàncies de cada actuació. Es pot veure si la festa és un èxit d’assistència o no, si els organitzadors tiren de rutina o hi estan realment engrescats; comproves com un poble pateix alts i baixos de vitalitat sardanista; t’adones que si uns promotors ho deixen estar el món no s’acaba, necessàriament, i potser d’aquí un temps altres reprenen l’activitat, etc.

Actualment, però, tenim a l’abast les xarxes socials que, com tot, segons com les utilitzem, poden ser molt útils per fer-se una idea de tot això que dic. Un seguiment atent dels missatges de músics, aficionats i organitzadors ens pot orientar a l’hora de fer les nostres diagnosis casolanes. Són aproximacions, cal remarcar-ho, però si al llarg d’aquest estiu jo he pogut veure infinitat de vídeos amb places plenes de gent, a vegades amb  molta gent jove, això no enganya. I, alerta! no vull semblar conformista amb la situació actual, només dic que cal evitar el derrotisme quan només veiem una part del panorama. Aquesta anàlisis que proposo i que qualsevol pot fer, els organitzadors la poden utilitzar com una primera eina per descobrir allò que funciona i tractar de veure perquè i com. Només és una idea, elemental, però poc practicada.