Renovar-se o morir

[13-14 de febrer del 2010]

Sempre s’ha dit allò tan clàssic que cal “renovar-se o morir” i nosaltres més d’una vegada ho hem defensat des d’aquest programa referint-nos a la sardana. Un axioma, aquest, que ja fa temps que no només han entès, sinó que l’han aplicat, bona part dels músics vinculats amb la cobla, ja siguin compositors o instrumentistes. Així cal entendre les moltes propostes diferents dels tòpics i, a vegades, agosarades, que alguns autors han anat creant i que en la majoria de les ocasions han tingut un ressò nul o, fins i tot, l’oposició declarada d’un públic que, majoritàriament, sempre ha viatjat moltes estacions enrere.

Pel que fa les cobles, ja sabem que hi ha hagut de tot: des del pioner Mauné i els seus Dinàmics dels anys 60, passant per la col•laboració entre la Dharma i la cobla Mediterrània o del Santi Arisa i els Montgrins, fins arribar les molt més desacomplexades i més nombroses experiències actuals, això en l’àmbit de la fusió amb el rock o el jazz. Però ara també hi ha interessantíssimes iniciatives de caire simfònic de cobles com la Sant Jordi o la Ciutat de Girona, o les més festives i estripades com les de laContemporània, per posar només un parell d’exemples.

Una dinàmica emprenedora que fins ara gairebé no havia afectat les clàssiques cobles-orquestres, fora de la valenta aposta dels Montgrins amb la Sardanova. Sortosament, també aquí ara hi veiem cert neguit en positiu, com l’espectacular iniciativa d’ajuntar La Principal de la Bisbal amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, de la qual n’ha resultat la que anomenen Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, que fins i tot enguany va protagonitzar el concert de Cap d’Any a TV3. Finalment, la també cobla-orquestra Selvatana s’ha empescat una mena de barreja entre el típic concert d’orquestra de Festa Major amb el de cobla, és a dir, utilitzant els instruments de la cobla i les veus dels cantants de l’orquestra, amb un repertori que igualment combina les dues facetes. Ja n’han fet alguna actuació i demà ho presenten a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. Molt ens temem que, de la mateixa manera que mai hem pogut tenir a Tarragona cap de les propostes que abans hem esmentat (fora de la combinació Dharma amb cobla), el mateix passarà amb aquesta de la cobla Selvatana.