[4-12-10]
Ens disposem a encarar el darrer tram de l’any, un dels més especials i intensos, propici, entre moltes altres coses, a fer-nos caure en la temptació –o l’obligació, segons els casos- de fer balanç. En aquest punt, ens adonem que, pel que fa aquest programa, hem hagut de dir molts adéus, deixar constància de la desaparició de moltes persones que s’han significat en aquesta parcel·la de la cultura popular i tradicional catalana. I el més dur de tot és que en massa casos ha calgut lamentar la pèrdua de persones a qui suposàvem un camí encara llarg per recórrer a la vida.
Aquesta setmana ha estat així amb l’Antoni Sàmper, qui va ser president de la Unió de Colles Sardanistes durant sis anys, just abans que l’actual titular d’aquest càrrec. No és moment, ara, de fer-ne valoracions, només diré que va haver de fer front a uns moments especialment durs per al moviment de les colles i que, com a altres persones d’aquest ens federatiu, li va tocar, literalment, arromangar-se. El president ja no només presidia, sinó que era al peu del canó, a la majoria dels concursos, on fins i tot el vam veure col·locant els números que indiquen la situació de les colles.
Fa un temps, la salut el va apartar del càrrec i de les places, tot i que per poc que podia sempre s’hi deixava caure. Descansa en pau, Toni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada