Demà dissabte, bona part de l’atenció del món sardanista estarà centrada a Tarragona, i més concretament, al Teatre Metropol. Allí s’hi farà la presentació oficial de la Guia d’Aplecs de la Sardana; una publicació, un llibret de butxaca, de fet, però que és molt esperada per aquells aficionats que segueixen aquesta mena de celebracions que tenen lloc arreu del país. Una festa, aquesta dels aplecs bàsicament de sardanes (altra cosa són els aplecs “amb” sardanes), que experimenta la seva pròpia de crisi, però que de moment, a efectes quantitatius, no sembla que l’hagi afectat tant com altres manifestacions com ara les ballades normals i corrents.
Que no se m’entengui malament: sóc perfectament conscient del calvari que estan passant els organitzadors dels aplecs en aquests temps de retallades que afecten activitats com la sardana, proporcionalment, més que a ningú. El que vull dir és que si bé han desaparegut molts concursos de colles i una quantitat de ballades que quan es faci balanç quedarem tots esparverats, sembla que d’aplecs “només” (i ho poso entre cometes) n’hi haurà cinc menys al calendari oficial. Segurament deu ser perquè moltes entitats han centrat els seus esforços en aquesta activitat a l’hora de prioritzar. De fet, la mateixa Federació Sardanista sembla que mima aquest acte de presentació d’una manera molt especial només comparable, salvant totes les distàncies, amb la final de La Sardana de l’Any.
Tot això, però, no hauria de fer perdre de vista la urgència de replantejar seriosament la fórmula dels aplecs, almenys de la majoria, perquè n’hi ha alguns a qui s’hi pot detectar neguit per renovar-se, encara que el panorama general és més aviat de plantejaments rutinaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada