[Un dos i seguit, 14-12-12]
Algú pot pensar que
resulto massa reiteratiu, però estic convençut que cal destacar fermament tot
allò bo, singular i agosarat que tinguem al nostre país. Em refereixo a la
cobla Sant Jordi i a les seves múltiples facetes: és una cobla amb una qualitat
excepcional que, a més d’actuar amb les funcions pròpies de qualsevol altra
cobla (ballades, concursos de colles, aplecs, concerts estàndard, etc), explora
les possibilitats d’aquest conjunt orquestral característic català tant
treballant el repertori ja existent i que a vegades ha quedat inèdit o oblidat, com tota mena de propostes
noves que se li posen al davant o que ella mateixa genera.
Ha actuat, tal i com
hem dit moltes vegades, amb directors de prestigi del món simfònic, ho ha fet
amb solistes de tota mena de procedències i estils: el cantautor Roger Mas (ara
mateix deuen estar actuant a Reus), Pascal Comelade, el guitarrista flamenc
Niño Josele, músics de jazz com Joan Albert Amargós i Lluís Vidal...;
enregistra discos que van des del recull de clàssics de sempre a els testimonis
d’aquests altres noms que he esmentat i moltes altres músiques que, a priori,
semblaven allunyades de la cobla, però que ells, en tot cas, han agermanat de
manera increïble.
La setmana vinent,
tindrem una oportunitat de tornar a comprovar-ho ben a prop, a la Canonja, on
oferiran nadales amb la Carme Canela i amb aires jazzístics... No paren... i
espero que no parin. Ah! i allò que més ens pot fer estar esperançats és que
potser ells són els més agosarats, però no els únics, ja que altres cobles també treballen en aquest sentit. Ara, només
falta que tot plegat sigui més visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada