[Un dos i seguit, 15-8-2014]
Si sou habituals
navegants per Internet, i més concretament, per les xarxes socials, haureu
comprovat allò que habitualment comentem a la secció de Textos d’aquest
programa: que la sardana hi és present de manera notable i que és possible, per
poc que sapiguem moure’ns per Facebook o Twitter, per exemple, estar al dia de
què passa en aquest sector de la cultura popular i tradicional catalana.
I si pareu
atenció, sobretot en les imatges que molts internautes hi pengen, veureu que hi
ha de tot, certament, però que sovintegen les ballades o aplecs molt
concorreguts, que hi ha festes certament lluïdes. No són casos excepcionals,
tot i que, lògicament, aquells que senten la necessitat de divulgar aquestes
fotografies, ho fan quan es tracta de casos que els han impressionat
agradablement. Segur que n’hi ha, de festes decebedores, que no han complert
expectatives o que resulten poc atractives.
En tot cas, la lliçó que caldria extreure’n, crec,
és que mai ens hem de quedar amb una primera impressió, o en una visió parcial
de qualsevol fet. El que és evident és que hi ha festes que triomfen i altres
que no o no tant. La conclusió hauria de ser clara: els uns haurien de parar
atenció en els detalls i les circumstàncies dels altres i entendre que allò que
funciona en un lloc no necessàriament ho ha de fer en un altre, i a la inversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada