[Un dos i seguit, 10-3-17]
Aquest dissabte, la ciutat de Figueres serà proclamada com a nova Capital
de la Sardana, un títol que dura, justament, un any, de manera que el mes de
març del 2018 ens disposarem a celebrar el mateix però a Montblanc.
El precedent d’aquesta capitalitat era, recordem-ho, les Ciutats Pubilles,
també amb la intenció de fer que una ciutat sigui el centre d’atenció
sardanista i, en la mesura del possible, del país, durant dotze mesos. La idea
va néixer i concretar-se en ple franquisme i amb les dificultats i les
connotacions pròpies de l’època. Entre altres coses, es feia una caravana
festiva que, durant uns dies, unia la Ciutat Pubilla que acabava el seu
protagonisme amb la que era a punt d’iniciar-lo. Una comitiva amb vehicles
privats, publicitaris, músics i tothom que hi volia participar, que voltava per
diverses comarques sense fer, precisament, el camí més curt, amb parades a
aquelles poblacions que volien rebre’ls. A més, tal i com ens podem imaginar,
tot plegat sovint adquiria característiques d’afirmació de país, per dir-ho de
manera senzilla. Curiosament, una població tant potent sardanísticament parlant
com Figueres no ho va ser mai Ciutat Pubilla.
Amb el temps, el país ha canviat i el sardanisme també, fent que les
caravanes perdessin atractiu i, finalment, desapareguessin, obligant a
replantejar les Ciutats Pubilles. L’actualització no ha estat de nom, encara
que sí que es manté l’esperit de voler centrar l’atenció sardanista en una vila
concreta. Precisament, ara se l’anomena Capital de la Sardana i, a més dels
actes protocol·laris i els extraordinaris que s’hi puguin fer, es tracta de
potenciar els habituals de cada població, implicar-hi la resta dels seus
habitants i les seves entitats i situar-hi actes d’abast general, com ara
concursos del Campionat de Catalunya, la presentació de la Guia Sardanista,
etc.
Al llarg de la història de les Ciutats Pubilles i les Capitals n’hi ha
hagut de més reeixides que altres, naturalment. Entre les millors es recorda el
pubillatge de Tarragona, l’any 1973, mentre que ara tot sembla indicar que la
tradició de Figueres es farà notar en el seu èxit. De cara a l’any vinent,
doncs, el repte el tenim més a prop, a Montblanc, on s’hi haurien d’abocar no
només els sardanistes locals, sinó els de l’entorn, de tota la demarcació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada