Temps estranys els
que estem vivint tots plegats! Ens trobem en situacions o veiem coses que mai
de la vida hauríem dit que es farien realitat, i fins i tot ens haurien semblat
més pròpies d’una pel·lícula de ciència ficció o fruit de la imaginació desbordada
d’algun guionista pocasolta. Qui ens hauria de dir, entre altres coses, que no
es podrien ballar sardanes, no pas per la febrada d’algun dictador embogit sinó
per raons sanitàries.
Bé, fa un parell de
programes vam recordar que, a finals del segle XIX, no es van poder celebrar
les festes de Santa Tecla durant dos anys consecutius per culpa d’una epidèmia
de còlera, però no em negareu que si alguna vegada heu llegit sobre pandèmies
sempre ho heu vist com una cosa llunyana, fets que aquí, al centre del món, ens
quedaven massa llunyanes, pròpies de països subdesenvolupats.
Ara, en poc temps,
hem experimentat una situació nova que, almenys als més desperts, els haurà fet
pensar sobre tot plegat. Un trasbals tant important que representa un repte per
al conjunt de la humanitat, per tal de veure què podem recuperar i què podem
fer per emprendre de nou el camí amb una nova empenta.
I una cosa que
segurament també hauria sorprès els nostres avantpassats sardanistes, és que,
en un moment donat, el gruix de les activitats han passat a ser concerts de
cobla més que qualsevol altra cosa. La nostra agenda d’avui és realment
espectacular i increïble. Mai s’havien fet tants concerts de cobla
alhora, encara que ja sabem que, en bona part, són ballades per escoltar, és a
dir, amb el repertori més pensat per a saltar que per a parar atenció en els
músics des d’un seient.
De totes maneres,
potser valdria la pensa d’aprofitar la part positiva de l’actual situació i
procurar aportar l’oportunitat de gaudir –i, per a molts, descobrir- les
possibilitats concertístiques de les cobles. El cert és que en alguns casos
això ja es fa, mentre en altres no s’és gaire conscient dels repertoris que es
poden confeccionar. Potser les possibilitats econòmiques no ho afavoreixen.
Ja sabem que el que
ha regnat aquests dies és la improvisació i la prudència abans de fer qualsevol
pas, però és ben cert que sense necessitat de comptar amb una bona sala de
concerts ni un públic especialment melòman, és factible preparar programes de
qualitat, atractius per a tots els públics i variats, aptes per gaudir-ne a
l’aire lliure, sovint en el mateix lloc on s’hauria fet una ballada o un aplec.
La nostra recomanació seria que els promotors es deixessin aconsellar per la
gent que hi entén de qualitat i de públic: els mateixos intèrprets de les
cobles, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada