Trist, ben trist...

[Un dos i seguit, 2-9-22]

A l’Un dos i seguit hem estat un mes de vacances, com cada any, de manera que des del juliol que no hi ha hagut cap nova edició del programa. Malgrat això, he comprovat un cop més, que la carn és dèbil i no he pogut evitar seguir, poc o molt, allò que passava en  el món sardanista, de la cobla i dels esbarts, però sense la necessitat de preparar cap guió, és clar. 

Com a mínim, he pogut constatar, només seguint les xarxes socials, que l’activitat ha estat notable. Una altra cosa és que això es pugui seguir, prèviament o a posteriori a cada celebració, pels mitjans tradicionals. No sabria dir, perquè tampoc m’hi he dedicat a fons, si aquesta activitat és major, menor o igual que la que hi havia abans de la pandèmia, però el que és segur és que les cobles, en general, han tornat a treballar força i, pel que es veu en molts vídeos i fotografies que es publiquen constantment, amb la presència de força públic en bona part dels casos. A més, les festes majors han fet que a no pocs pobles hi sonessin sardanes en viu i en directe per primera vegada des de l’inici del daltabaix epidèmic.

Un bon exemple va ser la ballada del dia de Sant Magí a Tarragona, amb molts balladors, dels fidels i dels ocasionals, ballant amb entusiasme i, fins i tot, ovacionant la cobla. Això encara produeix més tristor en veure el programa de les properes festes de Santa Tecla, en el qual la presència sardanista s’ha reduït a una sola ballada. Una festa major com la d’enguany, que ha de ser extraordinària per commemorar el 700 aniversari de l’arribada de la relíquia de la santa, no només no serà una oportunitat per incrementar els actes, sinó tot el contrari: desapareix el concurs de colles (un dels més antics i, en altres temps, dels més prestigiosos) i tampoc hi haurà la ballada del dia de la Mercè. Trist, ben trist....