Informadors desmotivats

[Un dos i seguit, 21-4-23]

La Confederació, com a aglutinant de tot el moviment sardanista, encara té algunes assignatures pendents. En el seu si hi ha entitats diguem-ne «generalistes», hi ha les colles de competició, les cobles, els aplecs i, encara en procés de formació, els compositors. Ara, s’ha cregut interessant integrar-hi, també, els informadors, és a dir, la gran quantitat de gent que arreu del país fa això que nosaltres fem aquí, a Tarragona Ràdio i en aquest programa: parlar i informar de sardanes, sobretot per mitjà de les moltes emissores de ràdio existents, bàsicament municipals.

Dissabte passat es va fer una reunió, que no és la primera que implica aquest col·lectiu, però de les anteriors fa molt de temps i no van ser convocades per la Confederació. Es tracta, ara, de trobar la manera de canalitzar la problemàtica específica dels informadors cap aquesta gran organització que és la Confederació. La idea és bona, em sembla a mi, però no sembla que hagi entusiasmat gaire als companys, ja que l’altre dia érem ben pocs. Potser perquè a la convocatòria no es va especificar de manera prou evident la intenció, perquè tothom ja té prou feina o vés a saber perquè, el cas és que tot just ens hi vam aplegar set informadors. 

Malgrat això, tal i com va dir el president Xavier Tresserras, aquest decebedor primer contacte no comporta que s’aparqui la idea, sinó que s’insistirà en una altra trobada, prèviament a la qual es farà arribar a tothom l’acta d’allò tractat dissabte, que és, al capdavall, el resum clar dels objectius que hauria de tenir aquesta associació que, tal i com es va indicar, amb tres persones ja es podria legalitzar. Ara bé, el cert és que el col·lectiu d’informadors representa una xarxa d’espais sardanistes ben diversos: de molt veterans, de ben joves i una vitalitat extraordinària, de modestos però ben dignes i, fins i tot, alguns (pocs, és clar!) de totalment professionals. Vull dir que seria una llàstima que tot aquest patrimoni humà i mediàtic no tingués veu i vot directe en el màxim ens sardanista, tant per tal de tractar-hi la seva problemàtica específica, com per aprofitar el seu punt de vista singular del fet sardanista. A veure si ens engresquem tots plegats!