Sardanistes desenfadats

[Un dos i seguit, 31-3-23]

Dissabte passat va tenir lloc, a Sabadell, l’acte principal de celebració del 75è aniversari de la colla Mirant al Cel, una de les anelles importants durant molts anys i encara ara mateix segueix lluitant al Campionat de Catalunya entre les millors colles del moment. La festa tenia com a nucli central un concurs anomenat «Conku Loku», és a dir, un concurs de colles esbojarrat, una mena de gimcana molt divertida que va entusiasmar, sobretot, com és natural, als més joves. 

Jo no hi vaig poder assistir, però les referències que m’han arribat són, majoritàriament, positives. La idea no és nova, ja que fa més de vint anys en va organitzar algunes sessions la colla Roure, de Barcelona, imagino que amb algunes diferències però amb l’esperit festiu idèntic. Ara, és clar, la participació musical de la cobla Contemporània i el seu Sardashow ha contribuït notablement a fer el concurs més engrescat.

Però al marge de les objeccions que algú hi pugui fer, no tant sobre aquest singular concurs en si, sinó sobre l’oportunitat de compaginar-lo amb la cloenda del Campionat de les colles de Barcelona o el temps d’espera entre la competició i el sopar, més enllà d’això dic, és clar que aquest tipus d’iniciatives ajuden a fer més forta l’existència d’unes entitats, les colles sardanistes, molt fràgil per naturalesa i encara més en els moments actuals. Penso, sobretot, en els joves que assagen amb una dedicació exemplar, que viuen un Campionat molt exigent i que a vegades poden dubtar de si aquest esforç val la pena. Els calen jornades com aquesta o com les colònies que s’han organitzat darrerament, moments en els quals poden conviure amb gent de la seva mateixa generació i, per tant, interessos i neguits.

Si a això hi poguéssim afegir un major ressò d’aquestes activitats (les estrictament competitives i les més desenfadades) a les xarxes i mitjans, seria un pas de gegant. Aquests dies, per exemple, amb l’èxit de la proposta de The Tyets introduint músics de cobla i ritme de sardana en una cançó i el ressò generalment positiu a les xarxes que això ha tingut entre un públic no sardanista habitual, ens permet tenir una mica d’esperança.