Entre l'apassionament i l'atonia, trobem el terme mig?

[Un dos i seguit, 28-4-23]

Fa anys, bastants anys, vaig tenir l’oportunitat d’assistir, com a informador sardanista, a una reunió de la Unió de Colles Sardanistes. Fa tant de temps que no recordo què s’hi va tractar ni si era una assemblea, una reunió de treball o què. Sí que puc assegurar que en vaig sortir impressionat per la intensitat de les discussions, fins i tot vaig arribar a sentir vergonya aliena per l’apassionament desmesurat que hi van exhibir els representants de les colles d’aleshores. És clar que eren altres temps en tots els sentits, ja que era una època en la que determinats concursos podien aplegar un centenar d’anelles com la cosa més normal del món.

Ara, tot s’ha empetitit de manera dràstica i encara que no sé (o sí que ho sé) si era gaire lògic ajuntar tantes colles alhora en, posem per cas, un camp de futbol al punt del migdia, podeu comprendre que enyoro un major volum de sardanisme de competició. D’altra banda, tampoc desitjaria que tornés aquella bogeria de reunions on semblava que s’hi decidís el destí de la humanitat, però sí que em sembla que a la gent de colla, ara mateix, l’hi manca un major debat (prou civilitzat, això sí), de la manera que alguns proposen, però que no acaben de tenir prou seguidors, em sembla. En públic, com a mínim.

Penso, per exemple, en el blog «Sardana no resolta» del tarragoní Manel Andreu, on parla de colles i de concursos des d’un profund, apassionat però assenyat coneixement de la qüestió. Fa molts anys que s’hi mou en aquest món sardanista com a ballador i responsable de colles. Sap interpretar allò que hi passa, coneix l’entrellat de cada colla i, fins i tot, diria, de la majoria de balladors de les principals. Cada un dels seus escrits mereixeria mil-i-un comentaris, però poques vegades algú s’engresca  a dir-hi la seva. Potser ho fan en privat, tant a les xarxes com en persona, però estic segur que tothom -del sardanisme de competició, vull dir- sortiria guanyant participant-hi sovint, de manera valenta i educada. Crec que és possible, vaja.