Cal no defallir

[Un dos i seguit, 14-4-23]

No fa gaire, aquí mateix parlava d’aquelles notícies negatives que, de tant en tant, ens minen la moral, fan que trontolli l’entusiasme que cal per treballar en una activitat com és ballar sardanes, que no comporta cap benefici econòmic, ans al contrari, ens proporciona molts maldecaps si som dels que promouen i organitzen coses. Es tracta, com haureu imaginat, de situacions com les dels aplecs dels quals s’havia anunciat que enguany, a poques setmanes de la data prevista, no es farien. 

Però la idea aquella de que cal no defallir, sobretot en els moments més durs, ara ens sembla més vàlida que mai. El cas és que s’ha anunciat que un d’aquells aplecs, el de Santa Coloma de Farners, finalment sí que es farà. Sembla que aquell anunci tant trist ha fet reaccionar a més d’un i ha estat possible salvar la situació. Un aspecte que crec important que sigui destacat és que l’Ajuntament d’aquella població, que és qui havia reduït notablement la seva aportació per les dificultats econòmiques que es veu que pateix, ha estat una peça important en trobar una solució, no tant en haver incrementat la subvenció (que ignoro si s’ha produït), com en haver assumit el repte de cercar una sortida, inclosa la captació de donacions privades. I  és que, de vegades, el que cal és aquesta valoració de l’activitat que en fa un consistori -en aquest cas, un aplec- allò que més es troba a faltar. Hi ha un gran contrast entre aquest plantejament i aquell altre, massa generalitzat, de fer, només, de repartidor de subvencions, sense fer-se seva una activitat eminentment popular, en el sentit que és de plaça, oberta a tothom.

Els diners de l’Ajuntament, com tots aquells que puguin venir d’altres institucions, sempre són benvinguts, però en massa casos és evident que sense el corcó de l’entitat sardanista de torn no hi hauria res de res. A Santa Coloma, a amés, s’ha propiciat el relleu de la junta de l’entitat sardanista, que ja havia llençat la tovallola, cremada després de molt temps de remar contra corrent i amb una immensa sensació de solitud.

D’altra banda, aquest panorama més agradable ens l’acaba de fer més complet el fet que a l’Agenda dels propers dies podem parlar de dos nous aplecs que comencen des del número u. I aquí, a Tarragona, amb molta feina per fer encara, ens alegra confirmar que sí, que aquest any es recupera el concurs de colles i amb una organització reforçada. Ja ho havíem comentat, però ja entendreu que m’agradi insistir en les bona notícies, oi?