[Un dos i seguit, 7-5-11]
El passat cap de setmana va ser proclamada Organyà com a nova Ciutat Pubilla de la Sardana. Els actes que tenen lloc en aquestes festes les podem dividir en dos grans grups: uns de fixos, any rere any, de caire més aviat protocol·lari, i, d’altra banda, aquells altres que cada població vol o pot aportar per fer la celebració el més reeixida possible i que són els que atorguen personalitat a cada pubillatge. Entre els primers, els obligats, hi ha l’anunci del cartell dels Premis de la Sardana, que volen ser un reconeixement a persones, entitats, formacions musicals o, fins i tot, empreses, que han treballat per la sardana, la música per a cobla o la dansa catalana en general.
Aquí podem observar dos grans tipus de guardonats: aquells a qui es reconeix una tasca perllongada en el temps i uns altres a qui més aviat es vol posar de relleu la seva originalitat o feina d’innovació. Sens dubte, tant l’un com altre són aspectes importants: els que han mantingut la flama malgrat tot i els que treballen per anar més enllà, mirant al futur i a l’actualització constant d’aquesta part de la cultura del país. En tot cas, els dos àmbits esdevenen imprescindibles per fer possible la continuïtat, és a dir, hem de tenir la feina de fons i la de renovació.
Un altre moment fix de cada proclamació és quan es fa saber quina serà la població proclamada Ciutat Pubilla l’any següent. Cal fer-ho amb temps, per tal que els interessats puguin preparar acuradament l’ampli programa d’actes que això comporta. Aquesta vegada, però, això no ha estat possible. Segons la Federació Sardanista, hi ha diverses poblacions candidates, però a hores d’ara cap ha pogut assegurar el finançament abans de les properes eleccions municipals. Això vol dir que el problema no és tant de manca de diners –que d’això, si veiéssim les interioritats de les 51 Ciutats Pubilles celebrades fins ara tindríem moltes sorpreses- com d’incerteses que van més enllà de la conjuntura econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada