Alguna cosa falla

[Un dos i seguit, 18-1-13]

 

La Unió de Colles Sardanistes de Catalunya ha donat a conèixer les classificacions oficials del Campionat de Catalunya 2012, unes dades que ja eren conegudes de manera informal, ja que només calia fer quatre números per calcular els resultats que, d’altra banda, també s’anunciaven a cada últim concurs de les diferents categories.

Es confirma, doncs, que la colla “Mare Nostrum” és la campiona a la categoria absoluta, després d’una temporada emocionant fins al darrer moment entre les colles capdavanteres i on la “Tarragona Dansa” ha estat a tocar de fer podi, un resultat que de cap manera cal considerar decebedor, més aviat engrescador de cara a seguir treballant amb el rigor que ho han fet fins ara.

I, ja que parlem de colles de Tarragona, sensació agredolça, perquè si per una banda s’han aconseguit resultats extraordinaris, amb dues colles campiones de Catalunya a les respectives categories -la veterana “Toc de Dansa” i la infantil “Petits Tarragona Dansa”-, també és trist comprovar el quasi nul ressò que això ha tingut a la ciutat. Sens dubte, aquesta buidor mediàtica mereix que algú s’aturi a reflexionar-hi: institucions, mitjans i, és clar, la mateixa entitat. No pot ser que una associació que porta a terme moltíssimes activitats internes, que acaba d’estrenar un magnífic local –amb un lloguer pagat amb els seus fons, no pas cedit per ningú-, però també organitza ballades, ofereix cursets, participa al Carnaval amb unes de les comparses més veteranes i constants, manté colles a totes les categories en un nivell a vegades situat al capdamunt, no pot ser, reitero, que no sigui més coneguda pel conjunt dels ciutadans. Alguna cosa falla.

És clar que seria molt pitjor a l’inrevés: que una entitat amb només façana, amb poca base d’associats i activitats minses, encara que molt vistoses, sortís dia si dia també als mitjans de comunicació. Alguna n’hi ha d’aquestes, però, francament, prefereixo la feina ben feta, constant i efectiva de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, encara que –llàstima!- discreta, massa discreta.