[Un dos i
seguit, 20-6-14]
Just en aquests
moments iniciem l’edició número 900 de l’Un dos i seguit, l’espai de sardanes,
esbarts i música per a cobla de Tarragona Ràdio. Davant d’això, el cap ens diu
que “i què!”, si el cert és que tant fa 897 que 902, posem per cas. El mèrit,
si és que n’hi ha algun, o la gràcia, que segur que sí, haurien de ser els
mateixos.
Però com no
estem fets tan sols de cap, sinó que tenim cor, i no em refereixo només a l’òrgan
bàsic i essencial del nostre organisme, doncs a tots ens fan gràcia els números
rodons. I més si es tracta d’alguna cosa que ens sentim molt nostra, perquè la
vivim a cada edició i perquè tracta d’una qüestió que ens agrada i ens hi
sentim identificats.
El cas és que de
sardanes n’hi ha hagut, a Tarragona Ràdio, gairebé des del primer dia. De fet,
als 900 programes que ara comptabilitzem caldria afegir-ne al voltant d’uns 500
més, els que corresponen al precedent de l’Un dos i seguit, que es deia Un tres
i fora (una altra expressió de l’argot sardanista) i que era tant esbojarrat i
amb tant poques pretensions que els que el fèiem ni tan sols vam pensar en
numerar-los.
Allò important, però, és
que seguim, amb la mateixa il·lusió, amb el suport dels oïdors (ens consta, no
pas per cap tipus d’índex d’audiència, sinó perquè molts ens ho feu saber), amb
la paciència d’aquesta casa i, sobretot, dels bons moments que ens proporcionen
els seus treballadors. Què us sembla? Encarem els 1.500? Estan a tocar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada