[Un dos i seguit, 7-11-14]
Diumenge passat, a Girona, al tradicional concurs de colles sardanistes de
les Fires, va resultar una jornada per emmarcar. No ho dic, que també, per
l’inusual nombre de colles que hi participaven, ni per la complicitat de la
climatologia, per la bona organització, per la magnífica cobla Ciutat de
Girona... Per emmarcar, sobretot, per al sardanisme tarragoní perquè, per
primer cop a la història, amb el resultat obtingut en aquella final, una colla
de la ciutat (i de la demarcació, de fet) ha aconseguit la fita de ser
sots-campiona de Catalunya a la categoria gran.
La “Tarragona Dansa”, després de més de trenta anys de lluitar en aquesta
competició –i de fer sempre un molt bon paper, tot cal dir-ho- finalment ha
vist recompensat l’esforç amb aquesta meritòria segona posició. A més, cal
remarcar que no ha estat un resultat puntual, ocasional, sinó la culminació
d’una feina molt ben feta, de generacions de dansaires que hi ha anat
contribuint.
I encara un altre mèrit que cal afegir-hi a tot plegat: s’ha aconseguit malgrat moltes i sensibles
baixes en aquesta última temporada que han amenaçat la continuïtat de l’anella a la competició: lesions,
problemes de feina i, sobretot, l’Erasmus, que ha afectat a diversos dansaires
a mitja temporada. Poca broma!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada