Quina enveja!

[Un dos i seguit, 21-11-14]

Finalment, el temps va ser benèvol i, a diferència dels tres o quatre últims anys, el concurs de colles sardanistes de Valls de diumenge passat es va poder celebrar a la plaça del Pati, tal i com estava previst. Recordem que es tractava de la final de les tres categories més joves del Campionat de Catalunya: alevins, infantils i juvenils i que, per tant, comportava l’assistència dels dansaires que, com s’acostuma a dir, són el futur de la sardana de competició.

I, efectivament, un cop arribat el moment, els ingredients necessaris (climatologia, organització, joventut, bona música, el públic...) van permetre que resultés una festa esplèndida. Els responsables, a més, van preveure algun ingredient més per arrodonir la festa, com ara la participació de gegants i altres elements del seguici local o el desplegament d’una immensa senyera.

El temor, en tot cas, va ser el perill de morir d’èxit, ja que la plaça del Pati té certes limitacions d’espai i de disposició d’algun dels seus elements. Com que es tracta d’un concurs atractiu, a més de les colles del Campionat, són moltes altres les que volen participar-hi com a lliures. Unes colles que, per cert, van haver de ballar a la part exterior de la plaça, amb només cinc parelles i disputant l’espai amb els vianants. Cap problema, però, ja que tothom volia ser-hi i entenia les circumstàncies. Potser els organitzadors s’hauran de plantejar limitar el concurs només a les colles joves, al capdavall les autèntiques protagonistes.

La part negativa de la diada vindria, un cop més, per la constatació que encara que el Pati estigués ple a rebentar de gent majoritàriament jove i passant-s’ho bé  –no us perdeu les imatges realment fermes que circulen per Internet-, malgrat això, el ressò mediàtic posterior ha estat decebedor. Una excepció, això sí, que mereix ser remarcada és la premsa local vallenca, amb una dedicació d’espai i un tractament realment inconcebibles a les capitals, tant la provincial com la nacional. Quina enveja!