[Un dos i seguit, 9-12-16]
El concurs de colles sardanistes d’Artés, celebrat, com és tradicional,
dijous passat dins la gran festa que és l’anomenat “Sarau Artesenc”, té lloc
quan el Campionat de Catalunya ja s’ha completat i els grups que hi participen
ja donen per acabada del tot la temporada. Ara, arriba el moment de descansar,
en molts casos viure activitats extrasardanistes i de caire interior de les
entitats, tot esperant que un cop hagi passat el cicle nadalenc es tornin a
programar assajos i, possiblement, nous plantejaments per a la nova temporada.
Aquesta situació atípica en el calendari del concurs d’Artés ha fet que
compti amb poques colles d’aquelles que comentem del Campionat. L’alt nivell
d’exigència d’aquesta competició, sobretot per a les que, a més, participen en
el concurs de punts lliures, fa que els dansaires acabin amb moltes ganes
d’oblidar-se per unes setmanes del ritme frenètic d’assajos i viatges a
concursos per tot el país.
Sortosament, però, el món de les colles és més divers del que pot semblar a
primer cop d’ull i, realment, hi ha colles de moltes menes. A Artés, per
exemple, s’hi apleguen algunes que potser havien estat molt competitives en altres
temps, però per diverses raons no van poder (o no els va interessar) seguir
aquella dinàmica. Mentre moltes van plegar, aquestes segueixen a un ritme molt
més pausat: des de les que es fan un
fart de fer concursos lliures fins a les que només surten a un o dos concursos
al cap de l’any. Fins i tot n’hi ha que només fan exhibicions o s’apunten a
trobades de colles veteranes.
En alguns casos, es tracta de colles plenes de velles o no tant velles
glòries, formades per dansaires excel·lents que no es poden estar de ballar bé
amb gent que balla bé i no han perdut el gust per la competició, encara que
sense l’estrés de la lliga de sardana esportiva. Una actitud que mai es pot
assegurar que sigui permanent, tant en un sentit com en l’altre, tal i com s’ha
demostrat darrerament amb algunes colles veteranes que han revolucionat la seva
categoria del Campionat de Catalunya. Són dansaires experimentats, encara amb
unes mínimes condicions físiques, que després d’haver-se deslliurat
d’obligacions familiars o d’estudis, poden tornar a assumir determinat grau de
compromís. I, en molts casos, com hem dit, amb magnífics resultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada