[Un dos i seguit, 9-2-18]
L’any 2017 va ser, per al sardanisme, el de la commemoració del 200
aniversari del naixement d’un personatge tant important com Pep Ventura. Les
celebracions es van localitzar molt a Figueres, la vila on va residir la major
part de la seva vida. Amb tot, hi ha determinades iniciatives que és ara quan
donen els seus fruits i en pot gaudir tothom, on sigui que visqui: una
important exposició en xarxa, un disc i un llibre. Són tres treballs realitzats
de manera molt acurada, a càrrec d’especialistes acreditats i que, sobretot,
tracten el personatge i el fet sardanista amb coneixement de causa i lluny de
les visions idealitzades i romàntiques, pròpies del segle XIX, però que,
paradoxalment, encara han estat vigents fins ara mateix.
En un moment donat, es va construir una explicació sobre Pep Ventura i el
seu paper en la creació de la sardana llarga idealitzada i plena de tòpics,
molt d’ells de dubtosa credibilitat, comprensibles en aquell moment històric,
però que després s’han anat copiant i repetint de manera totalment acrítica.
Sortosament, estudiosos com la musicòloga Anna Costal, entre altres, fa temps
que analitzen aquestes qüestions amb rigor i, tal i com han vingut explicant en
articles i assajos diversos –ella, fins i tot en va fer la tesi doctoral!- ara
es tracta de resituar Pep Ventura, traient-li allò que no va fer (o no ho va
fer ell sol) i posant-li allò que no li era reconegut, com la seva competència musical,
posem per cas.
Ara, sintetitzant i fent atractiu allò que d’aquests estudis fins ara
coneixíem en forma de treballs erudits, tenim a l’abast aquests tres mitjans
(disc, web i llibre), que tot sardanista o qualsevol persona interessada hauria
d’aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada