L’atzar ha volgut que, enguany, el Dia Mundial de la Dona Treballadora
coincideixi amb l’emissió del nostre programa. Ens agradi o no això dels dies
dedicats a alguna cosa, sempre podem pensar que no fa cap mal preguntar-se quin
és l’estat de la qüestió en l’àmbit sardanista, dels esbarts i de les cobles.
No hi ha estudis generals sobre això, però crec que no seria gaire aventurat
dir que no hi ha més ni menys masclisme que en qualsevol altre lloc. Voldria
creure, això sí, que tractant-se d’una activitat cultural, on els que s’hi
mouen gaudeixen, a priori, d’una certa sensibilitat diguem-ne humanística, les
ments i les actituds són més obertes i, com a mínim, respectuoses amb tot i amb
tothom. Certament, aquesta és la meva percepció, però és clar, com he dit,
faltaria analitzar-ho científicament, diguem-ne.
On sí que s’ha fet aquest estudi és sobre les cobles i el paper que hi
tenen les dones. En el seu moment, ja ens ho va explicar en aquest programa la
Maria Antònia Pujol, intèrpret de tenora i pedagoga a, entre altres llocs,
l’Escola Municipal de Música de Tarragona, autora del treball “Les dones en el
món de la cobla”, publicat ara fa cinc anys. A més de les enquestes i
entrevistes que va realitzar, hi va poder aportar l’experiència pròpia, no en
va fou de les primeres dones que van formar part de manera estable i continuada
d’una cobla. I d’això no fa pas tants anys!
La Maria Antònia constata l’evolució positiva en aquest sector de la
música. La veritat és que actualment ja no és estrany veure-hi dones, fins i
tot amb alguna directora, però encara s’és lluny de la paritat. És clar que
aquí podríem aplicar-hi la teoria del got mig ple o mig buit i constataríem que
cada vegada hi ha més intèrprets dones a les plantilles. La normalitat seria (i
ho és, em sembla a mi) que quan una cobla té la necessitat de cobrir una plaça
no ho fa tenint en compte el sexe sinó les seves qualitats interpretatives. Un
exemple proper: a la cobla La Principal de Tarragona fa vint anys no hi havia
ni hi havia hagut mai cap dona, mentre que aquesta temporada passada n’eren
cinc d’onze músics.
I una dada important: s’estan veient (i escoltant) les primeres dones a les
grans cobles-orquestres gironines, fins ara una mena de vedat reservat als
homes, tot i que, paradoxalment, totes aquestes formacions fa molts anys que
disposen de cantants femenines en formació d’orquestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada