Massa sovint, i de manera injusta, en l’imaginari de molta gent s’associa
la formació instrumental coneguda com a cobla exclusivament amb la
interpretació de sardanes. Així, a més d’oblidar que, tradicionalment, les
cobles han estat les acompanyants musicals dels esbarts (una altra cosa és que
ara aquests grups tendeixin a prescindir-ne, sembla que per qüestió econòmica),
també s’ignora que, històricament, les cobles feien sessions de ball amb les
melodies de moda de cada moment, sobretot quan no es disposava d’un espai
tancat i calien uns instruments potents per sonar a l’aire lliure i en absència
de qualsevol sistema d’amplificació. Igualment s’ignora que tot i que quan
aquest repertori de ballables va anar quedant arraconat, en actuacions de concert,
les cobles podien interpretar peces de gran qualitat en forma de glosses o
obres lliures.
D’altra banda, els últims anys no són pocs els músics que reivindiquen la
cobla com una eina d’expressió musical amb moltíssimes possibilitats i
totalment oberta a tot tipus de gèneres i a posar en pràctica mestissatges
musicals sense cap tipus de restricció. Els fruits són, generalment, força
interessants, com a mínim, i només cal lamentar que no aconsegueixin una major
difusió. Si aquestes experiències arribessin a més gent, segur que
desapareixerien tòpics com aquell que associa la cobla només amb la sardana.
El cert és que molts músics ja han fet la seva part de feina en aquest
sentit. No són només les cobles més joves i teòricament més desenfadades les
que porten a terme aquestes incursions en altres terrenys fora de la sardana.
Veiem, per exemple, com una cobla com La Principal de la Bisbal s’immergeix al
mig d’una orquestra de corda per interpretar i enregistrar música de tota mena
sota el nom de Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Aquesta mateixa
veterana formació també ha portat arreu un espectacle infantil amb l’animador
Pep López, alhora que ha adaptat les clàssiques serenates de festa major –és a
dir, uns concerts on en formació d’orquestra interpreten tot tipus de música
per a escoltar.
Ara, sense oblidar cap de les modalitats d’una cobla-orquestra en una festa major, també mostren aquests concerts amb els instruments de cobla, amb algun altre afegit, com teclats o percussió, així com els cantants de l’orquestra. En definitiva, una mostra més de que cal reinventar-se sempre, però també que una cobla pot interpretar de tot, des de temes clàssics fins adaptacions de cançons d’ara mateix, i només cal fer-ho bé. Avui, estrenarem el disc que La Principal de la Bisbal acaba de publicar amb aquest còctel de músiques de sempre, ara amb el so de la cobla.
I, això, quan ens arriben notícies de més projectes, com el que prepara el
cantant Arnau Tordera, líder del grup Obeses, amb la cobla Berga Jove. La cosa
s’està posant interessant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada