Fins no fa gaire, una de les grans qüestions que eren font de polèmica en el món
sardanista era la de l’escurçament en el nombre de tirades. Actualment, no és
que no n’hi hagi de posicions oposades en aquest afer, però el cert és que, poc
a poc, s’ha anat imposant la fórmula de les set tirades, de manera que els que
es resisteixen al canvi cada cop són menys.
Anys enrere, també es va produir un cas semblant en passar de ballar les
sardanes amb els braços a munt tant en curts com en llargs, a imposar-se els braços
avall en els curts i amunt en els llargs. Tant ràpid, contundent i generalitzat
va ser el canvi que a les generacions posteriors els sembla la cosa més normal
del món el sistema actual.
Tant en un cas com en l’altre hi va haver algú que ho va proposar, però cal
no enganyar-se: allò que va passar després no va ser que la gent hagués seguit
la idea en una sorprenent unanimitat, sinó que es va anar adoptant de manera
natural i progressiva. Perquè d’idees renovadores n’hi ha hagut moltes i,
sovint, brillants, però poques han triomfat i, com diem, han arrelat fruit d’un
procés natural, no forçat, i segurament influït per molts factors diferents.
Alguna cosa semblant va passar quan la gent va anar deixant de ballar
sardanes de manera horitzontal a fer-ho de manera vertical, com deia en Josep
Pla. És a dir, es va passar de ballar com ara es fa amb les artificioses
sardanes curtes, movent-se d’un costat a l’altre, a fer-ho utilitzant el mínim
espai possible i jugant amb els balancejos que permeten les cames i els peus.
Aquí hi han tingut un paper fonamental les colles de competició i la seva
manera de ballar, que ha acabat arrelant als balladors en general. Però, un cop
més, això no ha estat el resultat d’una operació programada i imposada a les
places.
El resum de tot plegat seria que, contràriament a allò que a vegades s’ha
dit, la sardana sí que ha evolucionat; i que cal que hi hagi idees noves i que
algú les plantegi i intenti portar-les a la pràctica, tot això sense creure en
fórmules miraculoses ni intentar forçar res. Si, fins ara, malgrat els
fonamentalistes, la sardana ha anat canviant, mantenim les ments obertes, el
futur pot ser molt engrescador, perquè de propostes no en falten. Avui, per
exemple, parlarem amb algú que participa i protagonitza alguna d’aquestes
idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada