El nou any,
sardanísticament parlant, a Tarragona, comença amb una cloenda. Efectivament,
aquest dissabte a la tarda, l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa tanca, amb
tots els honors, la celebració del seu 40è aniversari. I no ho fa de qualsevol
manera, amb un acte més o menys reeixit, de compromís, sinó amb la mateixa
ambició que fa un any, inaugurant un programa intens i valent, que ha ocupat
pràcticament tots els mesos del 2019.
Aquesta última cita
d’aniversari serà un concert amb la cobla Sant Jordi (tot un luxe, comptar amb
la que, probablement, sigui la millor cobla actual) que també servirà per a
presentar el disc que ha enregistrat amb sardanes inèdites discogràficament
parlant de l’Alfred i l’Anna Abad, dos autors no només íntimament vinculats amb
l’entitat, sinó dels que més sonen a les ballades i aplecs d’arreu del país.
Un tancament de tot
un seguit d’actes ideal, que deixa, doncs, un llegat físic –el disc- i unes
molt bones sensacions que trigaran a esvair-se. Han estat actes com aquell
inicial que deia, que combinava música, dansa i teatre; o el més recent
Sardansa, que si alguna queixa va generar va ser la de que tothom en volia més.
Es va aconseguir envoltar la Catedral amb l’anella més gran feta mai a
Tarragona, es va pujar a Montserrat i moltes coses més.
Hi ha un aspecte,
però, que potser també mereix ser destacat: més enllà dels moments
extraordinaris, l’entitat no només ha seguit fent les seves activitats
habituals, principalment participant en els concursos de colles, també ha
organitzat les ballades de sardanes a l’estiu amb un esperit gens rutinari,
precisament, cosa que ha donat fruits en forma d’una major assistència. Aquesta
no ha estat espectacular, però sí suficient per fer-nos entendre, a tots
plegats, que si les coses es fan amb il·lusió, fugint dels tòpics, els
resultats es van recollint, poc a poc potser, però en clau positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada