Sardanes tarragonines rescatades

[Un dos i seguit, 24-1-20]

Hi ha un aspecte del món sardanista que, sospito, la majoria dels que s’hi mouen no en són prou conscients. Suposo que, això sí, tots saben que de sardanes n’hi ha moltíssimes d’escrites, però potser no s’arriba a entendre com n’és d’important aquesta xifra que, d’altra banda, segueix creixent any rere any. El web de la Confederació Sardanista comptabilitza 33.103 obres per a cobla, de les quals 30.936 són sardanes... i segur que no hi són totes. És clar que de sardanes n’hi ha de tota mena, però encara que féssim una esporgada a consciència que deixés allò que s’ha fet amb un mínim de dignitat, estic convençut que seguiria essent una xifra impressionant.

Vull dir amb tot això que és comprensible que d’aquest patrimoni musical tant voluminós només una part molt petits s’interpreti habitualment i que, de fet, moltes restin oblidades i en permanent perill de desaparició. En aquest punt hi juguen un paper important iniciatives com les de l’entitat Músics per la Cobla o la cobla Ciutat de Girona que dediquen no pocs esforços a recuperar allò interessant que van trobant per arxius escampats per tot el país. Fan feina de restauració quan cal, d’estudi de les peces, de preservació i, sobretot, de divulgació per mitjà d’enregistraments o servint particel·les quan algú s’hi interessa.

També hi ha cobles que, sense disposar de tants mitjans, sí que es preocupen de trobar petits tresors amagats i miren d’interpretar-los de manera digna. Aquesta dèria comporta molta feina no sempre coneguda ni reconeguda, ja que cal fer operacions d’investigació per trobar el material, cosa que sovint esdevé complicada, però també cal presentar els papers de manera clara i, en ocasions, fer arranjaments perquè, per exemple, pot faltar algun instrument o s’ha deteriorat determinada particel·la.

Un d’aquests enderiats (i ara em cal personalitzar-ho) és l’Eduard Sendra, de la cobla Reus Jove. Sempre neguitejat per tal d’oferir repertoris diferents i concerts interessants, una d’aquestes vies de treball el porta per treure a la llum moltes sardanes tarragonines –per l’autor o la dedicatòria- que fa massa temps que ningú les interpreta. Sembla que hi ha força coses en aquest sentit per confeccionar un concert prou interessant i, certament, diferent, però amb color plenament tarragoní. Ell ho està treballant molt i molt, alhora que va oferint el que seria aquest concert cent per cent sardanista i tarragoní i d’altres de similars per tot arreu. Només falta que hi hagi algú prou sensible i amb capacitat o influència allí on calgui per tal que el projecte es materialitzi.