[Un dos i seguit, 26-3-21]
La situació –vull creure que excepcional- que representa la pandèmia, ha evidenciat una actitud que ja venia de lluny per part de moltes cobles i que nosaltres hem comentat moltes vegades aquí mateix: la de no limitar-se a complir les funcions estàndard d’una formació d’aquest tipus, és a dir, ballades, aplecs, concerts, concursos de colles o acompanyament d’esbarts. Unes feines que, tot sigui dit, són prou importants i riques en possibilitats, que per elles soles ja fan que la cobla sigui un conjunt instrumental extraordinàriament ric i interessant. Però és evident que això no ha de ser un encotillament de cap mena, per molt ampli i valuós que sigui el contingut. Així, no són pocs els músics que han utilitzat la cobla (o part d’ella, com una eina d’experimentació o, senzillament, un instrument per desenvolupar camins musicals diferents.
Se n’han fet de tota mena de provatures més o menys reeixides, fruit d’aquest neguit dels compositors i intèrprets amb menys complexos i nets de prejudicis. Potser qui més ha treballat aquestes vies diferents ha estat la cobla Sant Jordi, però no hem d’oblidar moltes d’altres, com la valentia dels Montgrins, fa anys, amb la Sardanova, per exemple. Encara que les cobles joves potser siguin les més decidides, actualment tampoc s’han d’ignorar les propostes de formacions teòricament més convencionals, com la més que centenària Principal de la Bisbal i els diversos tipus de concert que ofereixen, com el que diumenge es podrà veure al Vendrell.
Aquí, a les comarques tarragonines, tampoc ens quedem enrere, amb iniciatives tant singulars com aquella Formiga & Cigale de La Principal de Tarragona, o els diferents i variats concerts que ha preparat la Reus Jove. Ara, només falta que allò que permetin les restriccions i el coratge dels nostres organitzadors facin que tot això es materialitzi i en podem gaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada