El gran drama

[Un dos i seguit, 19-3-21]

El gran drama d’allò que tractem en aquest programa, és a dir, les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, rau en que és vist, generalment, només com unes activitats purament lúdiques i res més. Totalment prescindibles, doncs, en aquests temps que vivim. Molts, resolen la qüestió afirmant que amb la pandèmia allò que cal és que qui ho practica se n’ha d’abstenir. I ja està. 

Aquests, no tenen en compte que de la mateixa manera que els botiguers, els restauradors i tants d’altres professionals han vist afectada la seva font d’ingressos, en el cas que ens ocupa no es tracta, només, d’una gent que balla, que veu ballar o que escolta música. Hi ha autèntics professionals –en el sentit més ampli i noble de l’expressió- que fan possible aquesta música. També ja fa un any que les cobles han vist reduïda la seva activitat a la mínima expressió, amb molt poques actuacions i, en alguns casos, zero.

Durant aquests mesos tan especials que hem viscut i, de moment, encara estem vivint, s’ha pogut comprovar el neguit de moltes entitats per mirar de fer alguna cosa, sempre seguint totes les mesures que ha calgut. A Tarragona, per exemple, ens hem hagut de conformar amb tres concerts (molt interessants, d’altra banda), però sense ballades, concursos ni assajos de les colles de competició. L’excepció més propera va ser el concurs del Vendrell, un dels pocs que es van poder celebrar arreu del país.

Ara, en consonància amb la lenta obertura que es preveu, s’intueix la possibilitat de fer algun concurs a l’abril. Les colles han començat a assajar i ja s’anuncia algun curset, mentre que la resta, ballades i aplecs, resten pendents fins l’últim moment i es van adoptant decisions segons la situació va evolucionant. En definitiva, el panorama segueix sent el mateix que ja hem viscut tantes vegades aquests llargs dotze mesos: incertesa i més incertesa.