[Un dos i seguit, 22-10-21]
Ja fa temps que diverses cobles practiquen la idea que aquesta formació instrumental pot fer molt més que interpretar sardanes i acompanyar esbarts. De fet, des de sempre, poc o molt, s’han fet experiències en aquest sentit, amb moments culminants com el de la cobla Mediterrània i la Companyia Elèctrica Dharma o la Sardanova, a hores d’ara autèntics clàssics de fusió amb una cobla directament implicada.
Però ha estat els últims anys quan s’han concretat més iniciatives d’aquesta mena, amb el festival “Amb so de cobla”, de Palamós, com a gran síntesi i mostrari. Hi ha cobles que han excel•lit en aquest sentit, com la Sant Jordi, la Montgrins, la Marinada i tantes d’altres. Però la desinhibició, l’emprenedoria i l’enginy han implicat cada cop més cobles diferents, com la Ciutat d’Amposta i la Mirantfont reivindicant la jota, La Principal de Tarragona amb l’atípica Formiga & Cigale, la Reus Jove amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i, sortosament, un llarg etcètera.
Una opció que darrerament sembla que té força acceptació és la d’una cobla acompanyada d’una o més veus, generalment de caire líric. És el cas del que ofereixen La Principal de la Bisbal, la Contemporània o la Maricel, entre altres. El cert és que hi ha propostes molt diverses i no sempre amb el ressò que es mereixen… En alguns casos, és complicat que tinguin continuïtat, entre altres coses pel cost que suposa, per exemple, contractar per a un mateix espectacle una cobla, un grup com, posem per cas, la Dharma i tots els equipaments que fan falta.
En general, però, el problema són certs prejudicis i la ignorància sobre aquests riquesa musical que comporta la cobla. I, entre tots, estaria bé procuréssim esbandir-los, aquests prejudicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada