[Un dos i seguit, 29-10-21]
El sardanisme no ha tret gaires vegades el geni, és a dir, que no s’ha manifestat massa de manera pública per reclamar els seus drets, però ho ha fet. No compto, naturalment, les ocasions en les que ha participat en iniciatives solidàries o de país, com ara les multitudinàries diades nacionals o altres ocasions on els sardanistes hi han sigut de manera significativa i prou explícita, més enllà d’allò que pugui fer cadascú individualment, és clar. S’han organitzat autocars i, fins i tot, quan ha convingut, s’ha constituït la Cobla per la Independència, per exemple. Sense oblidar, és clar, les moltes iniciatives més aviat de caire solidari, com ara la gran mobilització en suport a Bòsnia, on el sardanisme hi fou de manera singular i extraordinària.
Però jo em volia referir, ara, a les manifestacions específicament sardanistes. En el seu moment, es van aplegar moltíssims sardanistes davant la seu de TV3 per reclamar una major atenció d’aquest mitjà a un fenomen d’una importància innegable com és la sardana. Algun efecte va tenir tot allò quan aquest mitjà, atemorit sempre per no semblar “massa antropològic”, segons es deia, va crear un programa específic, vigent durant uns anys. Tot i les mancances pressupostàries, aquelles emissions estaven en molt bones mans –joves i expertes alhora-, però amb el temps allò es va anar diluint.
L’altra manifestació que ara mateix recordo i que, de fet, és la més recent, va tenir lloc dissabte passat a Montjuïc, a Barcelona, per reclamar que es restauri i es protegeixi el famós monument de Josep Cañas que representa una anella dansant i que sempre ha estat protagonista de postals i mil i una imatges representatives del país. No és la primera vegada que aquesta escultura és objecte d’actes de vandalisme, però ara sembla que l’arranjament triga més del que caldria esperar. Tampoc era aquell el primer acte reivindicatiu, però sembla que les altres vegades es va respondre de manera més diligent.
El monument va ser erigit en ple franquisme, però la coincidència de dates dels atacs fa pensar que ara els que el volen malmetre vindrien a ser els hereus d’aquell règim.
Així, doncs, de tant en tant, molt de tant en tant, els sardanistes sí que treuen el geni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada