Veterans competitius

[Un dos i seguit, 5-11-21]

Ja ens trobem en plena fase final del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes, en una edició molt especial, primer perquè ha adoptat la denominació de Memorial Joaquim Tristany, en homenatge a qui va ser destacat president de la Unió de Colles Sardanistes i impulsor de les sardanes revesses com a compositor. Però la veritat és que allò que l’ha fet més singular és que haurà estat el campionat de la represa després del parèntesi obligat dels temps més durs de la pandèmia i, per això mateix, s’ha hagut de concentrar en molt poques setmanes.

Ara, doncs, és el temps de les finals de les diferents categories, la primera de les quals va tenir lloc dilluns a Girona amb les colles veteranes. Un campionat que ha permès comprovar, un cop més, l’actual alt nivell de moltes d’aquestes colles. Un fenomen impensable fa uns anys i que es va iniciar en el moment que es van començar a incorporar a aquestes anelles dansaires que abans havien protagonitzat, en la categoria de Grans (o absoluta, utilitzant un terme esportiu) una altra revolució, amb una manera de ballar molt més arriscada i exigent físicament, però clarament més espectacular. Un procés que va ser progressiu, primer amb determinades colles i, poc a poc, encomanant-se a la resta.

Aquest ballar, que fa bo el concepte que molts reivindiquen de sardana esportiva, es va afegir a l’esperit competitiu que ja existia i que així tenia encara més raó de ser. Era qüestió de temps, doncs, que arribés a les veteranes, almenys a una part d’aquestes, amb dansaires de la franja més baixa d’edat, quan moltes persones, avui dia, encara gaudeixen d’un mínim de condicions físiques.

I això, vist des de Tarragona, ens ha d’alegrar, ja que la colla “Toc de Dansa” ha aconseguit la segona posició de la classificació general i pot seguir pensant en recuperar un primer lloc que ja havia guanyat en diverses ocasions.