Colles de competició

[Un dos i seguit, 12-11-21. No emès]

Ja feia força temps que el món de les colles de competició experimentava una preocupant crisi en forma de continuada desaparició de colles, fins al punt que ara sembla impossible, per a qui no hagi viscut, que als anys 80, per exemple, hi pogués haver alguns concursos amb prop d’un centenari d’anelles ballant alhora. Amb tot, moltes de les colles actives d’aquella decadència mostraven una fortalesa i un nivell de qualitat importants.

Poc abans de la pandèmia, la situació semblava estabilitzada, amb altes i baixes diguem-ne normals. Però, és clar, el trasbals d’aquests llargs mesos ho ha afectat tot, també les colles, aquests grups dedicats al bon ballar la sardana. Entre els responsables sempre ha planat la por, el pànic fins i tot, de que l’aturada comportés el refredament de l’afició, tot i que no van ser poques les entitats amb colles i la mateixa Unió de Colles que es van empescar activitats per tractar de mantenir el caliu: des de xats per mitjà de les eines més variades fins a concursos, xerrades i debats telemàtics.

Tant era el temor, que es va procurar que a la mínima oportunitat es reprengués l’activitat competitiva. És per això que aquest 2021 s’ha arribat a concebre un Campionat de Catalunya amb tots els ets i uts, encara que més reduït en el nombre de concursos i extraordinàriament atapeïts en el calendari.

Quan encara queda la final de les colles joves i el concurs de punts lliures, potser ja es pot assegurar que no només s’han salvat els mobles, sinó que s’ha pogut completar una mini-temporada prou digna. També és cert que hem vist més lesionats que mai entre els dansaires, segurament a causa de la insuficient preparació física després de la represa, però sembla que el balanç (que caldrà fer amb prou perspectiva) pot ser bo, com a mínim.

De moment, l’atenció està fixada en la final jove de diumenge a Valls, on, entre altres coses que caldrà remarcar, potser hi hagi la proclamació d’una campiona juvenil tarragonina.