[Un dos i seguit, 1-10-21]
Tot i que enguany ja s’havia fet algun concurs dels anomenats “lliures”, el concurs de Barcelona de diumenge passat va ser molt especial. En una situació de, diguem-ne, normalitat, ja és un concurs de colles sardanistes dels més atractius de l’any, però aquesta vegada es tractava de la primera sessió competitiva de les colles després de l’inici de la pandèmia. S’encetava, així, un Campionat de Catalunya atípic, entre altres coses perquè serà més curt en el temps i en el nombre de concursos, ja que el calendari no permet altra cosa.
La veritat és que, després de l’aturada total de l’any passat, no s’ha volgut esperar més del que les autoritats i el seny manen, sabent que el temps d’inactivitat massa llarg és el pitjor enemic per mantenir uns col·lectius tant fràgils com les colles de competició.
Diumenge, a més, va ser un dia d’emocions extres: tornar a veure, després d’aquest temps que s’ha fet tant llarg, gent amb qui es comparteixen moltes coses, o veure el recinte ple de colles i públic, encara que amb les pertinents restriccions i mesures sanitàries. Es va poder constatar que, malgrat el paper extraordinari que han fet les xarxes socials durant aquests mesos foscos, no hi ha res com la relació en viu i en directe.
La festa fou força reeixida, tot i que es va evidenciar que a les colles encara els falta rodatge i, a moltes, sobretot les més joves, els caldrà fer un esforç extra per recuperar dansaires. De fet, hi ha agrupacions que han plegat i altres encara no estan en condicions de sortir a ballar. El pas del temps ens permetrà comprovar, suposo, la magnitud de l’afectació.
Una cosa positiva sí que la podem assegurar: que a les colles de la ciutat de Tarragona no els ha perjudicat tant com es podria haver temut. La veritat és que han pogut tornar a competir a la categoria Gran del Campionat després d’uns anys d’absència i ho fan amb una anella jove, motivada, un nivell realment alt i, sobretot, un potencial encoratjador. Ah! I també torna al Campionat la colla “Dansaires del Penedès”, després de molts anys de limitar-se, voluntàriament, a l’àmbit dels concursos lliures i territorials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada