Carnets de genuïnitat

 [Un dos i seguit, 10-3-23]

A tot arreu hi ha debats recurrents, és a dir, qüestions que no acaben de quedar resoltes, però que de tant en tant algú torna a plantejar el problema, se’n parla de manera més o menys acalorada o assenyada i, massa sovint, tot resta, si fa no fa, com abans, i fins a la propera ocasió que es torni a treure a la llum el tema. A vegades, però, sí que s’arriba a un final, més o menys feliç o arrodonit. Pel que fa la sardana, també hi ha situacions d’aquestes, com ara la dels braços amunt o avall ballant els curts, sobre la qual s’han escrit fins i tot llibres, però que sembla tant acabada que la majoria de balladors troben del tot normal, com si s’hagués fet sempre, que els curts es ballin amb els braços avall.

Més complicada ha estat la disputa sobre l’escurçament de tirades, molt present al llarg dels anys, i que ara sembla decantar-se, si no del tot, sí majoritàriament, fins i tot en terra tradicionalment hostil als canvis, de les set tirades.

Altres debats, també intensos en ocasions i que van apareixent i amagant-se de manera cíclica, són d’àmbit més localitzat. Em refereixo a aquells que, per exemple, en ocasions qüestionen el tarragonisme de la sardana, gent que consideren que va ser importada i, atenció!, imposada en detriment d’altres manifestacions més autòctones. Suposo que creuen que els castells es van inventar a Tarragona i després els vam exportar a Valls, Vilafranca i totes les altres poblacions on han arrelat; que a la nostra ciutat es van fer els primers gegants i a la resta de viles amb aquests personatges s’ho han copiat descaradament; que tots els elements del seguici són creacions de tarragonins i que a la resta del país han trobat meravellós imitar-nos amb mulasses, bastoners i tot allò que els ha semblat...

Històricament, aquests il·luminats han estat molt combatius, també de manera cíclica, retornant quan en tenen oportunitat i ganes. Segurament menyspreen aquells sardanistes que no només compaginen la pràctica d’aquesta dansa amb fer castells, sortir amb els Pecats Capitals o protagonitzar les Contalles de Sant Magí, posem per cas. Perquè d’aquests n’hi ha i n’hi ha hagut molts, entre els quals en podem trobar que han tingut un paper molt rellevant en la recuperació i revitalització de la festa més tarragonina. A aquests, els carnets de genuïnitat els fan riure molt, creieu-me.