"Sempre s'ha fet així"

[Un dos i seguit, 7-7-23]

Si mirem enrere en el temps, podrem comprovar que la nostra societat ha millorat en molts aspectes. No em refereixo, ara, a qüestions tècniques, amb transformacions més que evidents, sinó a aspectes aparentment senzills però que tenen una importància considerable. Fa uns anys, no era obligatori que els motoristes portessin casc, o, per no moure’ns del terreny de la mobilitat, no cal retrocedir gaire en la memòria per recordar que els turismes només duien cinturó de seguretat en els seients del davant.

Els perills que es volen evitar amb aquestes mesures ja existien des de sempre, però el cas és que es van donar les circumstàncies que van permetre instaurar-les per a tothom. Alguna cosa semblant m’ha semblat que passa amb la campanya que ara fa la Confederació Sardanista sota el lema «Cuidem als músics», argumentant que a l’estiu especialment cal tenir en compte algunes indicacions per evitar que els integrants de les cobles pateixin en excés les conseqüències del sol i la calor. Concretament, es proposa evitar programar les actuacions en l’horari més calorós, hidratar als músics proporcionant-los aigua durant les ballades, considerar la seva millor ubicació en relació a l’ombra i si és possible instal·lar tendals o dispositius para-sols que els protegeixin.

Us puc assegurar, com a músic de cobla que vaig ser un temps, que el problema de la calor ha existit sempre, així com la poca consideració en aquest sentit per part de molts organitzadors. No tots, corro a puntualitzar, però és tristament real que, moltes vegades, no es preveu algun o tots els punts que exposa aquesta campanya. Ben mirat, són qüestions elementals, que s’haurien de preveure sempre i a tot arreu, però que, insisteixo, la realitat massa vegades desmenteix. Segur que heu vist més d’un cop que la cobla, en un acord de darrera hora amb els promotors o tirant pel dret, han traslladat les cadires a un lloc diferent al previst inicialment. Com en molts altres casos quan s’organitzen activitats, només tracta de no deixar-se portar per la inèrcia o allò terrible de «sempre s’ha fet així i no passava res»!