[Un dos i seguit, 3-11-23]
Finalment, ho han tornat a fer: la colla sardanista veterana Toc de Dansa, de Tarragona, es proclamava campiona de Catalunya en el concurs de dimecres passat a Girona. A més, ho ha fet per segon any consecutiu i amb unes característiques força semblants, ja que el que es va poder veure l’altre dia és un d’aquells concursos plens d’emoció fins al darrer moment, amb dues colles -els Tocs i la Sabadell- que ja arribaven empatades i que van haver de ballar una sardana extra de desempat i que es va resoldre per la mínima. És a dir, més tensió, impossible, tal i com va passar, exactament igual, l’any passat, amb els mateixos protagonistes, però a Balaguer.
Cal remarcar allò que ja hem vingut dient des de fa temps: que el nivell en aquesta categoria és altíssim en general i que el grau d’implicació de les colles és extraordinari. S’imposen ells mateixos assajos intensos i nombrosos, naturalment, però que no servirien de gaire si no hi hagués molta experiència en els balladors i unes direccions tècniques intel·ligents i igualment amb la saviesa que aporten molts anys anant pel món dels concursos. Això és així en totes les colles que competeixen, però sobretot, és clar, en les capdavanteres, de les quals puc certificar-ho de primera mà de la tarragonina Toc de Dansa, però també puc assegurar-ho dels seus més directes rivals, la colla Sabadell.
Un panorama, aquest de les colles veteranes del Campionat, que era absolutament impensable fa uns anys, com ja hem apuntat alguna vegada. Les coses han canviat molt, no només en aquestes colles sinó en l’esperit i les condicions físiques generals de les persones d’aquestes edats i això s’evidencia de manera molt clara en la competició i tot allò que implica. La qüestió era saber combinar tots aquests elements i és evident que la Toc de Dansa ho han aconseguit amb escreix.
Felicitats, companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada