Del Campionat de Campions de Balaguer

[Un dos i seguit, 17-11-23]

Feia força anys que el concurs de colles sardanistes de Balaguer era un dels més importants de la temporada. El fet que acollís la final d’alguna o més d’una de les categories «grans» del Campionat de Catalunya i l’evidència que es porta a terme en una plaça extraordinàriament espaiosa, enmig d’una festa major molt viscuda i amb una organització eficient, eren raons de pes per justificar-ho. Per les raons que sigui, enguany Balaguer es va quedar sense finals i, per tant, amb l’amenaça de tenir un concurs deslluït per l’absència no només de colles, sinó de l’emoció de veure com es decideixen classificacions.

No sé si de manera intencionada ja des del principi o com una solució d’emergència, es va anunciar que Balaguer estrenaria una nova competició a celebrar en una única jornada: el Campionat de Campions, amb l’objectiu de confrontar, novament, les dues millors colles de cada categoria. A l’hora de la veritat, això no es va aconseguir, ja que no hi van ser la majoria de colles punteres, encara que sí que es va mantenir el poder d’atracció pel que fa al nombre d’anelles, a banda de les que competien per a la final territorial de Lleida. El motiu més probable de l’absència de segons quines anelles és la perspectiva del concurs de punts lliures de diumenge vinent, amb la corresponent necessitat d’assajos intensos un cop acabat el Campionat regular i l’exigència de les bases, per a les colles Grans, d’haver de presentar un vídeo amb la seva coreografia. Certament, almenys pel que fa la Tarragona Dansa, la jornada de diumenge la van dedicar a això (assaig i enregistrament, vull dir), tot i que -oh miracle!- la colla tarragonina també va ser present a Balaguer i, a més, va guanyar el concurs. Això, però, és una altra qüestió que ja tractarem a les xafarderies.

Això sí, sembla que hi va haver alguns desajustos entre els criteris dels organitzadors lleidatans i la Unió de Colles, a més de situacions estranyes pel que fa la revessa. Sens dubte, ara, a la UCS se l’hi gira feina per tal d’aclarir aquestes situacions i cercar una fórmula viable per al Campionat de Campions que el pugui situar en un calendari especialment atapeït per a les colles.