[Un dos i seguit, 4-10-24]
Ja ho sé que en tenim moltes de qüestions per les quals convé que posem el crit al cel, però la carn és dèbil i no em puc estar de destacar algunes coses positives que aquests dies m’he trobat remenant per les xarxes i pels papers de cara a preparar el programa d’avui. M’ha alegrat molt, per exemple, saber que la colla sardanista juvenil Nova Tarragona Dansa diumenge passat va guanyar de manera clara i contundent el concurs de Sitges. Això vol dir que si les coses no es torcen, el proper 3 de novembre, a Valls, es proclamaran campions de Catalunya. Realment fa goig veure aquest grupet de nois i noies ballant com ballen i estaria bé que en aquella final tinguessin l’escalf de més gent a més de la resta de components de l’Agrupació Tarragona Dansa. Una entitat que, ja que somniar no costa gaire, podria afegir alguna altra campiona aquesta temporada. Ja ho veurem.
També m’ha sorprès veure la gran quantitat de propostes vinculades als esbarts i la cobla que s’han anunciat en l’edició d’enguany de la Fira Mediterrània, de Manresa, on feia temps que semblava que els programadors tinguessin alguna mena d’al·lèrgia a aquesta part gens menyspreable de la nostra cultura. Hi haurà estrenes i presentacions de discos, com Déu mana en aquest tipus de llocs. Només faltarà que aquesta sembra tingui fruits i comporti el trencament d’aquella muralla no volguda però sí imposada per determinades mentalitats i que sembla que impedeix que es pugui anar a actuar més enllà dels quatre o cinc llocs de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada