Manipulacions

[Un dos i seguit, 16-1-26]

Tots sabem que la sardana va passar de ser una dansa pròpia d’un àmbit relativament reduït, a les comarques gironines, a escampar-se arreu del país amb un arrelament desigual, però poc o molt present a tot arreu. Una cosa semblant a allò que va passar posteriorment amb els castells, encara que en sentit geogràfic invers. La diferència ha estat que mentre tothom ha entès com la cosa més natural del món l’expansió castellera, pel que fa la sardana hi ha hagut qui ha atribuït la seva popularització i identificació amb el país a poc menys que a una imposició, a la politització del ball i la música i a un procés de substitució d’altres pràctiques festives que, segons sembla, sense l’imperialisme sardanista sempre haurien florit esponeroses com a elements autèntics de l’essència del poble català. Llegint segons quins autors, aquella ràpida proliferació d’activitats sardanistes d’inicis del segle XX va ser tant extraordinària que sembla que algú hagués muntat una enorme campanya de rentat de cervells amb la perversa intenció d’homogeneïtzar la nació partint d’una determinada part privilegiada per les elits.

Pot semblar exagerat això que dic -o paranoic, dirà algú-, però si repassem determinats textos aquesta és la impressió que pot obtenir un lector forà. Naturalment, si aquest personatge llegeix més i millor, si segueix estant exempt de prejudicis, ho veurà d’una altra manera.  I això no treu que sí, que hi va haver un moment que segons quins sectors van utilitzar la sardana, van manipular la seva història i es van proposar imposar un determinat cànon, mentre la presentaven com un dels elements simbòlics de la pàtria. Gairebé van aconseguir reduir la sardana a una visió molt determinada... però no del tot. Caldrà tornar a parlar-ne de tot això!