El menjar dels astronautes

[Un dos i seguit, 9-11-12]

 

És prou evident que les xarxes socials són una font de debat immensa i el món sardanista no n’és una excepció. Naturalment, tal i com hem comentat més d’un cop, el mitjà té els seus perills, però quan el debat es desenvolupa de manera mínimament intel·ligent pot ser ben enriquidor.

Darrerament, una de les qüestions que han sorgit és fruit directe de la crisis. No és un tema nou, però ara s’està manifestant de manera més clara. Em refereixo a les ballades o altres actes organitzats amb música enregistrada, és a dir, sense cobla en viu i en directe. Jo sempre n’he estat contrari, encara que, és clar, cadascú és molt lliure d’organitzar els actes que vulgui i com vulgui... i de participar-hi o no.

El problema s’agreuja quan no només són ballades. El concurs de punts lliures del dia 24 a Mollerussa, que s’anuncia com una festa grossa i espectacular, enguany també serà amb música enregistrada. Quin contrast amb l'any passat, on vam poder gaudir d'una bona cobla i un grup de música tradicional! Potser que el següent pas sigui que les colles enregistrin la seva actuació i les projectin a la sala. Seria pràctic per al jurat, que les podria mirar tantes vegades com volgués, no hi hauria els nervis de l'hora de la veritat, tothom ho podria veure millor, etc. Potser ho podríem plantejar com aquelles sessions d'òpera que es poden veure en un cinema que connecta en directe amb el Liceu.

Parlant seriosament, per a mi ballar amb música enregistrada és com el menjar dels astronautes, que alimenta com cap altre, però no té punt de comparació amb un sopar en un bon restaurant i una companyia adient. I com que estic a l'atur, no vaig al restaurant... però no penso menjar les pastilletes dels astronautes, què voleu que us digui!