[Un dos i
seguit, 12-2-16]
Fa
poques setmanes, el sardanisme es va implicar en l’ambiciós projecte “Som
Cultura Popular. Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona”, però amb vocació
d’arribar a tot el país; ja fa temps que funciona força bé el projecte SardaTIC
per a l’ensenyament de la sardana a les escoles traient profit de les noves
tecnologies; són diverses les cobles que porten a terme muntatges molt
treballats i creats expressament per a engrescar els més joves amb la música
per a cobla; per aquí no res s’anuncia la segona edició de l’Enganxa't, les
jornades dedicades a l'ensenyament i divulgació de la sardana que organitzen la
Confederació Sardanista de Catalunya i la Federació Sardanista de les Comarques
de Lleida...
Són
iniciatives diverses, que, a més, provenen de zones geogràfiques diferents i de
sectors també ben variats, que tenen en comú el neguit per encomanar
l’estimació i la valoració per una dansa i una música, així com tot allò que
les acompanya, per part de tota mena de públics, però molt especialment els
joves. Comparteixen, igualment, un esperit que combina la qualitat i la
solvència amb la diversió, fugint de visions més aviat ràncies que sovint s’han
atribuït al sardanisme, a vegades de manera merescuda però moltes altres
penjades com una llufa en un dia dels innocents permanent.
Si
anem resseguint l’actualitat sardanista, tal i com procurem fer en aquest
programa, veurem aviat com n’és d’injusta aquesta visió negativa, sobretot quan
comprovem que d’iniciatives per posar al dia la sardana en tots els sentits no
en falten. Hi ha les que abans posava d’exemple, però moltes més que tracten de
fer-se notar i d’incidir realment tant a dins, entre els habitualment
implicats, com entre la resta de la societat
catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada