[Un dos i seguit, 19-5-2017]
No sé si s’és prou conscient en el món de la sardana i de la cobla –més enllà, encara menys, suposo- del privilegi i el luxe que suposa que grans músics, ja siguin autors, intèrprets o les dues coses alhora, hagin fet aportacions importants a aquest gènere. Noms com Pau Casals, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge i, de fet, gairebé tots els noms destacats que ha donat el país, han escrit, poc o molt, per a cobla. Són instrumentistes virtuosos, ferms directors o compositors inspirats que han passat a la història de la música universal, fet que no ha impedit que fessin importantíssimes aportacions al repertori per a cobla.
No sé si s’és prou conscient en el món de la sardana i de la cobla –més enllà, encara menys, suposo- del privilegi i el luxe que suposa que grans músics, ja siguin autors, intèrprets o les dues coses alhora, hagin fet aportacions importants a aquest gènere. Noms com Pau Casals, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Xavier Montsalvatge i, de fet, gairebé tots els noms destacats que ha donat el país, han escrit, poc o molt, per a cobla. Són instrumentistes virtuosos, ferms directors o compositors inspirats que han passat a la història de la música universal, fet que no ha impedit que fessin importantíssimes aportacions al repertori per a cobla.
Aquests dies, dues notícies ens recorden que entre els músics actuals
encara segueix ben viva aquesta dinàmica. Per un costat, el destacat director
d’orquestra Antoni Ros Marbà ha estat el guanyador del Premi de la Crítica,
l’àmbit diguem-ne tècnic del concurs La Sardana de l’Any. És un goig veure com
un professional molt ben valorat als millors auditoris del món segueix
escrivint per a cobla.
En un sentit diferent, un altre músic també reconegut internacionalment, el
flautista Bernat Castillejo, que va començar la seva activitat musical com a
flabiolaire de cobla en formacions com la Jovenívola de Sabadell i la
Mediterrània i després ha seguit desenvolupant una destacada carrera com a
concertista de flauta travessera, ara ha estat guardonat amb el premi Agustí
Borgunyó 2017 per a persones o entitats que han destacat per la seva tasca en
favor de la música per a cobla.
Dic que és un cas diferent, perquè Castillejo va començar a la cobla i
després va accedir al món de la gran música, la música clàssica, on ha
triomfat. Això no l’ha apartat, però, de la cobla. Potser sí com a membre fix
d’una plantilla, però no com a col·laborador esporàdic de diverses formacions i,
sobretot, com a director titular de cobles de primer nivell com la Sabadell o
la Mediterrània. També cal remarcar la seva habilitat com arranjador de
músiques molt diverses per a cobla. Un cas rellevant però no únic de músic per
a cobla que, posteriorment, ha excel·lit en altres àmbits musicals. Quan, en
aquesta situació, no s’han desvinculat del tot amb la cobla, els resultats només
podien ser enriquidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada