Connectats

[Un dos i seguit, 15-12-17]

Paradoxalment, és ara, quan sembla que la indústria discogràfica pateix una greu crisi que alguns qualifiquen de fatal i definitiva, quan més quantitat i més qualitat apareix en un gènere tant particular com és el de les sardanes i la música per a cobla en general. Sens dubte, en aquesta situació hi té molt a veure el fet que gairebé tota –per no dit tota- la producció sigui fruit d’iniciatives particulars d’entitats, ajuntaments o els mateixos músics. Les discogràfiques, com a molt, reediten vells enregistraments amb els títols més rebregats i, per tant, d’un interès més aviat nul, o fan de mitjanceres en aquelles produccions que dèiem.

Per a l’afeccionat, però, allò important és que hi ha molta oferta, variada i, en bona part, interessant. El problema és que per la mateixa naturalesa de les edicions, allò que més falla és la distribució, és a dir, que tothom tingui realment a l’abast aquests discos.

Una de les fórmules que darrerament està proliferant és la del micromecenatge. Anys enrere, ja s’havien posat a la pràctica col·leccions de gran valor per subscripció, però ara el sistema s’ha actualitzat i millorat gràcies a Internet i les seves immenses possibilitats. I dins d’aquesta opció encara hi ha una altra variant, tampoc nova del tot, i que segueix sent, sembla, viable: que diversos compositors s’organitzin per promoure discos amb les seves obres, tot assumint el risc corresponent, però també aconseguint la satisfacció de veure que allò que han creat té una divulgació més gran i resta immortalitzat en disc.

És el cas del col·lectiu GASP, acrònim dels cognoms dels músics Gasulla, Alcalà, Santiago i Paulí, que ja han publicat tres discos sota el lema "Connectats". Al marge d’altres valoracions, aquests CD tenen l’atractiu d’oferir sardanes d’ara, ben fetes i de les que acostumen a agradar més tant als músics com als balladors actuals. Què més es pot demanar?