Diumenge passat va
tenir lloc, a Valls, una d’aquelles cites que ajuden a mantenir l’ànim, que
permeten afirmar que, malgrat tot, la sardana de competició és viva, que té uns
valors importants, encara que injustament invisibilitzats per a molts. Em
refereixo, ja us ho podeu imaginar, a la final del Campionat de Catalunya de
sardana esportiva de les colles joves, és a dir: alevins, infantils i juvenils.
Tal i com ha passat
moltes altres vegades a Valls, a darrera hora es va haver de traslladar el
concurs a la sala Kursaal davant la inseguretat del temps. Això, que sempre
frustra bona part de l’espectacularitat que sempre es busca en aquesta festa,
va comportar un efecte positiu per als que ens agrada observar de prop com ho
viuen els protagonistes, en aquest cas uns balladors que, sobretot els
juvenils, es troben en un moment màgic d’esplendor física, experiència, passió
per la dansa i la competició i il·lusió. A més, aquesta vegada no us heu de
perdre el vídeo que corre per les xarxes sota el nom de “L’essencial és
invisible als ulls”, realitzat per la Xènia Oliver, dansaire de la colla “Nova
Tarragona Dansa”. És un document esplèndid i entendridor alhora sobre això
mateix que deia: una visió sintètica però autèntica, filmada a Valls diumenge,
sobre com preparen el concurs, com el ballen i com viuen els moments tensos de
l’anunci de la classificació i, per tant quan es va saber quina seria la colla
campiona.
La visió d’aquest
vídeo i, és clar, la vivència directa del concurs, ens permet sentir la
intensitat, l’esforç, l’alegria o la decepció d’uns joves vitals i apassionats,
com correspon a la seva edat. I no podem evitar imaginar com podrien ser les
coses per a aquesta mena de grups si tinguessin més suport, no només econòmic,
sinó de reconeixement, que aquest jovent ferm i amb ganes de menjar-se el món
no tinguessin la sensació de ser ignorats.
És clar que el fet
que qualsevol cosa surti per televisió no és garantia absoluta de res. Diumenge,
per exemple, mirant el telenotícies per veure si, per aquelles coses, es feia
esment de la final de Valls, sí que hi vaig poder veure cròniques d’algunes
activitats esportives molt respectables i mereixedores d’això i molt més, és
clar, però que no havien atret ni una quarta part del públic que s’havia
desplaçat a la sala Kursaal un matí de vent molt emprenyador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada