[Un dos i seguit, 12-9-20]
A l’anterior programa de l’Un dos i seguit parlava de la incertesa de la situació actual i de l’angoixa que, de vegades, provoca. Ho feia, és clar, parlant de sardanes, cobles i esbarts, un sector que, com molts altres de la cultura, no és, en principi, procliu a generar contagis si s’adopten unes elementals mesures de prevenció. El problema rau en el fet que no és una activitat essencial i, per tant, no ha estat ni en el pensament de qui ha de regular el procés de desconfinament.
La incertesa venia -cal recordar-ho- per la varietat de reaccions que hi ha hagut i segueix havent-hi: des dels que no van dubtar a suspendre-ho tot immediatament, talment com si ho haguessin estat desitjant des de fa temps, fins allò que fan en determinats llocs, sobretot a la Catalunya Nord, és a dir, fer ballades, però molt controlades, amb neteja de mans abans i després de cada sardana, amb mascaretes, amb anelles formades amb inscripció prèvia i separació respecte les altres colles, amb espai de descans propi per a cada grup, un recinte controlat...
Sens dubte, a banda de les normatives, això no és viable a tot arreu, per raons logístiques, d’ubicació o de capacitat dels responsables, a banda de la voluntat de les autoritats locals. Aquí, a Tarragona, de suport municipal n’hi ha, evidentment, però fins ara ningú ha vist clar poder fer ballades, per molt controlades que estiguin. Sí que s’ha optat per una solució alternativa que té, alhora, la seva part negativa i una altra d’oportunitat. El format de concert permet, ja que no pot ser una ballada, gaudir, en condicions adequades, de bona música. És clar que, a vegades, se’ns mouen els peus des de les butaques estant, o pot passar que a molts els manqui pràctica a l’hora d’entendre la música de cobla com una obra per gaudir-la, també, en una sala de concerts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada