Quines ganes en tenim!

[Un dos i seguit, 6-11-20]

Enmig d’aquesta situació tant especial en la que es troba tot el món, podem ben bé dir que cadascú plora per ell. I, a més, la majoria ho fan amb tota la raó del món. Els que voldrien treballar però no poden, els que preferirien no haver de fer-ho, els que lamenten que no els sigui permès realitzar segons quines activitats o moure’s lliurement, etc. Els sardanistes, els músics de cobla i els dansaires d’esbart, que són els que ens ocupen aquí, també es queixen, és clar, remarcant, com molts altres sectors, que les seves activitats es poden portar a terme de manera segura si se segueixen estrictament les mesures de prevenció pertinents.

La veritat és que aquells concerts o concursos que he tingut oportunitat de veure en directe des de que va començar l’anomenat desconfinament, es van portar a terme amb unes mesures i un civisme que ja m’agradaria que fossin generals. Ara, quan han tornat les restriccions ha calgut sacrificar la majoria d’activitats o adaptar-les convenientment. 

Hi ha hagut, però, des d’aquell que no s’ho ha pensat dues vegades a suspendre dràsticament allò previst, fins als que han esperat a darrera hora per tal de veure com anaven les coses, o els que han fet mans i mànigues per adaptar-se a la situació, ja sigui  amb ajornaments o fent un replantejament radical. Així, mentre les sempre extraordinàries festes de Sant Martirià, a Banyoles, s’intentarà fer-les al desembre, la final del concurs La Sardana de l’Any es treballa per fer-la igualment dissabte vinent... però a porta tancada i amb retransmissió per internet. No seria el primer concert que es fa d’aquesta manera, però en aquest cas el repte és, a més de la quantitat d’actuants a l’escenari, el fet que les votacions es faran per mitjà del mòbil i cadascú des de casa seva. 

Naturalment, no hi ha res com el directe, la música en viu de la cobla ensordint-nos si hi passem a prop i, és clar, deixant-nos anar ballant tant com el cor ens demani i el cos ens permeti. A hores d’ara imagino que tothom té ben assumida la situació i entenem que és molt millor això que no pas si encara no tinguéssim a l’abast tots aquests mitjans.  Però... quines ganes en tenim de tornar-hi!!