Davant del repte

[Un dos i seguit, 11-3-22]

S’han formulat moltes reflexions al voltant de l’afectació de la pandèmia en el que s’anomena patrimoni immaterial. Entre les més serioses, en el sentit de tenir un caràcter científic, hi ha les que s’han aplegat en un llibre que vam anunciar aquí no fa pas gaire, titulat «Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el covid-19». Ho qualifico d’aquesta manera, valorant el seu rigor, perquè va més enllà del que es pugui dir a les xarxes o en tertúlies diverses. Són un ampli equip d’acadèmics, gestors i membres d’associacions culturals, que analitzen les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i d’Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme.

Entre els textos en trobem un sobre la sardana, signat pel president de la Confederació Sardanista, Xavier Tresserras. Encara que aquest llibre és el resultat d’un treball dels estudis d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat de Barcelona, s’ha publicat en castellà, imagino que perquè va adreçat a un públic molt ampli, de la resta de l’Estat i d’Amèrica Llatina, d’on, de fet, s’ocupen alguns dels treballs.

Es tracta d’un volum força interessant, ben útil per a qui analitzi aquests temps que estem vivint i que ho faci ara i en el futur. Això sí, segur que aviat caldrà complementar-lo amb tot allò que passi a partir d’ara, en la que sembla (toquem fusta) recuperació en una certa normalitat. Perquè, entre altres coses, en el llibre es parla del confinament com una oportunitat per repensar les coses. Com sembla que hauran fet les colles de competició de cara a la nova temporada del Campionat que s’ha presentat fa pocs dies, amb importants novetats. Segur que i haurà opinions diverses al respecte, però, com a mínim, s’ha reaccionat davant del repte, encara que aquest, d'alguna forma, ja s'hagués plantejat abans, molt abans. En parlarem ara mateix, al llarg del programa, i, sospito, haurem de fer-ho moltes vegades més.