Assemblees de socis arreu

[Un dos i seguit, 18-3-22]

Com en totes les organitzacions del món, hi ha una part de l’activitat de les entitats sardanistes que és més vistosa i agraïda, normalment. Són aquelles iniciatives per a les quals es van crear, al capdavall: ballades, aplecs, concursos de colles, etc. Però hi ha més coses, aquella sèrie d’accions que cal realitzar per tal que tot funcioni i que són més àrides i que, amb el temps, acostumen a cremar fins als més engrescats. Són les gestions davant d’organismes oficials o ens privats per tal d’obtenir permisos, subvencions, ajuts, patrocinis...

També seria el cas de la part administrativa de l’associació, recaptant quotes, fent les altes i les baixes, barallant-se amb els bancs i molts aspectes més. Habitualment, hi ha un moment de l’any que és quan es recapitula, es reten comptes, s’exposen projectes, es plantegen als socis grans dilemes o qüestions ordinàries, es renoven juntes... Són les obligades assemblees generals que, justament, ara és quan proliferen. Només aquesta setmana vinent n’hi ha un bon grapat, com les de la Confederació Sardanista i, a nivell més proper, la del Casal Tarragoní, la Colla Sardanista Rosa de Reus o l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, entre moltes altres, segurament.

En general, aquesta vegada totes tenen la particularitat que són presencials, les primeres després de les forçoses limitacions que tant han complicat les coses darrerament. I en el cas de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, se singularitza pel fet que el fins ara president Alfred Abad plega al cap de 38 anys en el càrrec. No ho fa pas de l’entitat ni de l’activisme, sinó de la responsabilitat d’anar al capdavant. Com que només s’hi ha presentat una candidatura, ja sabem abans d’hora que el nou president  serà un altre gran valor del sardanisme tarragoní, el fins ara tresorer -entre moltes altres coses- Manel Andreu. El repte que se l‘hi planteja és mantenir, com a mínim, l’excel·lència aconseguida fins ara, amb una entitat respectada per tothom aquí i arreu del país, generadora d’activitat i, sobretot, amb un potent conjunt de colles de competició.